Els bots de competició del club duran noms d'esportistes il·lustres de la secció de rem i del club

REM · 01.10.2015
Aquest passat diumenge la secció de rem del Club Natació Banyoles va prendre la plaça Major amb un espectacular desplegament de bots antics i nous, de fotografies, pales de rem i d’altres elements característics d’aquest esport, per tal d’homenatjar a un seguit de persones que han tingut una importància molt rellevant per al rem banyolí.

La relació dels homenatjats va ser la següent:

FIDEL MARTÍ. Esportista polivalent, va ser guardonat l’any 1965 amb la placa de plata del Club Natació Banyoles. Va formar part de les primeres tripulacions de joves remers que va tenir el Club, guanyant la primera medalla d’or l’any 1958. 

En Fidel era un enamorat de l’esport, no en va compaginava el rem i l’atletisme. L’any 61 es proclama campió de Girona de Cros i campió de Catalunya de Rem en Iol. Aquell any, per primera vegada en la història del Club, formà part d’una tripulació que agafà l’avió per anar a competir, no cal dir, tota una raresa en aquella època.

Desprès d’uns anys en els què aniria assolint excel·lents resultats com a esportista, tant en els campionats de Catalunya com en els d’Espanya de Rem, l’any 1967, juntament amb en Miquel Vila, fou delegat de la secció de rem en l’època en la què la Federació Espanyola, per tal de potenciar el rem, escollí Banyoles com a base de la selecció nacional i juntament amb els banyolins començaren a entrenar amb un grup de remers de la marina.

Amb posterioritat en Fidel es desvincularia del rem per dedicar-se més a l’atletisme, especialment a les proves més dures, com per exemple el Marató des Sables, de la que va esdevenir un gran especialista, arribant a assolir la primera posició en la categoria de 60 a 70 anys.
L’any 2004, va rebre la medalla de l’esport de les comarques gironines que atorga la Generalitat de Catalunya, com un dels seus darrers reconeixements.

ÀNGEL URRUTIA. Va formar part del grup de joves que l’any 1965, mentre feia el servei militar a Cadis, fou reclutat per formar part de l’equip de rem sota el nom d”Operación Morrosco”. Amb els seus companys Miguel Solano, Eduardo Villar i Manuel Casado varen remar en ioles amb excel·lents resultats derrotant als equips més forts de l’època.

Aquestes victòries els varen servir per formar part de l’equip nacional de rem, i és així com ell i 19 companys més varen aterrar a Banyoles, iniciant-se una vinculació amb la nostra ciutat que ha perdurat fins els nostres dies. L’Àngel amb en Miguel Solano i en Filibert Marcó com a timoner, va representar a Espanya als JJOO de Mèxic 1968. Desprès del seu pas pels jocs i gràcies al mecenatge d’en Pedro Abreu, l’Àngel es vincularia professionalment amb la secció de rem del Club durant tota la dècada dels 70, primer com a remer i més tard formant part de l’equip tècnic.

NARCÍS VICENS. Compaginaria diversos esports, en el seu cas el rem i l’atletisme, arribant a assolir la tercera posició per equips en la prestigiosa cursa de la Jean Bouin, de Barcelona. Finalment i per sort del nostre esport, s’acabaria decantant pel rem, assolint grans èxits, tal i com ho demostra el fet que l’any 1965 va ser escollit millor esportista de l’any i medalla d’argent del Club Natació Banyoles.

Va formar part del vuit català que guanyà, per primer cop, un campionat d’Espanya, i fins a finals dels anys 90 encara se’l podia veure participar en diferents competicions, fins i tot fora de les nostres fronteres, com per exemple a la Head de Londres de veterans.

Però a banda de la seva vinculació com a esportista, hi ha, també, una faceta molt important d’en Narcís com a delegat de la secció de rem, destacant el seu treball per potenciar el rem a les escoles de la comarca. Per finalitzar que en Narcís va ser, des dels seus inicis, un dels promotors de la creació de l’Associació dels Amics del Rem, entitat destinada a col·laborar amb el rem del Club Natació Banyoles. Fruit de la seva vinculació amb l’esport, seria reconegut, l’any 2006, amb la medalla de l’esport de les comarques gironines de la Generalitat de Catalunya i amb la medalla Pedro Abreu.

XICU RALITA, va ser esportista de la secció de rem del Club Natació Banyoles des de la temporada 67-68, va remar fins l’any 1973 assolint els més alts nivells de competició en les diferents categories i embarcacions (skiff, dobles, quatres i vuits) fins a arribar a ser internacional amb la selecció estatal en categoria juvenil obtenint podis i posicions de mèrit en el campionat de món.

A partir de 1985, ja de veterà, va tornar a participar en les competicions. I serà durant aquesta etapa que també comença a exercir com a àrbitre de rem, primer a nivell català i després regional. Membre de la Junta de rem del CNB des de l'any 1993 fins el 2005, ha participat en totes les grans cites esportives a Banyoles com a voluntari des dels JJOO del 92 fins a les nombroses regates i actes socials organitzades a les instal·lacions del CNB, essent durant molts d'any l'ànima de la Festa del Rem.

Cofundador i membre de l’associació Amics del Rem, ha format part també de la junta directiva de la Federació Espanyola de rem. Així mateix esmentar que la seva tasca ha tingut diversos reconeixements, com per exemple l’Angel de Plata o la medalla “Samaranch” del voluntariat esportiu.

PEPE COSTA. molt lligat a la Travessia i es remunta a l’any 1946, quan l’empresa Molfort’s, de la què el seu pare n’era el gerent, va decidir patrocinar-la, instaurant el trofeu Molfort’s. Començava així una llarga relació que va durar fins a finals de la dècada dels vuitanta quan l’empresa va tancar les seves portes.

Amant de la natació, en Pepe va disputar d’una quarantena de travessies, encara que, segons deia, un cop feta una “és com una droga que estàs esperant a fer la següent”. Aquesta vinculació amb el Club, tant esportiva com empresarial el va dur a involucrar-se també en la gestió del mateix, formant part de diverses juntes directives amb càrrecs diversos fins a ocupar el de delegat de rem, essent-ne un gran impulsor.

Eren temps en els què l’arribada d’un dels millors entrenadors del moment del panorama mundial de rem, el francès Jean Tarcher, va revolucionar la secció i els èxits esportius es varen començar a incrementar. Fruit de la seva vinculació i dedicació, en Pepe Costa va ser reconegut per l’assemblea General de Socis de l’any 2011 com a soci d’honor, però avui, la gent del rem volem fer un pas més en el merescut reconeixement d’en Pepe Costa i volem que el seu nom figuri, com es mereix, en un bot en el què, a partir d’avui, les futures generacions dels nostres remers, defensaran els colors del club que ell tant va estimar.

JORDI GIMFERRER, a finals dels anys 50, juntament amb el seu germà que n’era el president del Club i altres prohoms de l’època com en Llorenç Castañer, en David Moner o en Josep Maria Agustí, aconseguiríem que l’any 1959 es posés la primera pedra del futur Club Natació Banyoles que, finalment, seria inaugurat l’any 1961.

L’any 1958 es crea la secció de rem i en Jordi n’és nomenat el seu primer delegat, convertint-se alhora, en el seu gran impulsor. Desprès d’ocupar diferents càrrecs a les juntes directives del club, finalment n’assumiria la presidència l’any 1965 i fins l’any 1970.

Ell va ser un dels impulsors de les primeres competicions internacionals que es portaren a terme a l’estany als anys 60, com el Campionat d’Europa de Motonàutica, el campionat d’Europa d’esquí Nàutic i el Campionat del Món de Motonàutica. També fou un dels responsables de, l’any 1964, inaugurar la pista olímpica de rem o de la inauguració, l’any 1967 de la primera piscina coberta del Club.

MÀLAGA 1958. L’estiu del 1958 i poc desprès que Jordi Gimferrer anunciés la creació d’una nova secció al Club Natació Banyoles (la de rem), cinc joves banyolins, en Miquel Figueras, en Miquel Cortada, en Benet Tarradas, en Santiago Palmada i l’Enric Tubert com a timoner, desmuntaven una iola que duia per nom Mare Nostrum, cedida pel Reial Club Marítim de Barcelona, per carregar-la damunt una vella furgoneta DKW de dos temps conduïda per en Melcior Bartrolí per tal d’anar a participar als campionats d’Espanya.

No cal dir que aquella iola pesava més de cent quilos que, afegit a l’escassa potència de la vella DKW i a les carreteres de l’època ja feien presagiar una viatge “mogut”. Mireu si va ser mogut que el primer “inconvenient” ja se’l varen trobar a Cornellà del Terri, quan la baca que suportava el bot es va afluixar, però això no és tot, quan arribaven a una pujada, havien de baixar i córrer al costat de la furgoneta perquè si no, no pujava.

Desprès d’un viatge llarg i accident, però amb la moral pels núvols, finalment arribaren a la ciutat andalusa on tornaren a muntar el bot sota la mirada encuriosida de més d’un que els deia: “on anem amb aquesta calaixera?” Però a les rialles i als nervis propis de la competició s’hi van afegir més dificultats, ja que mentre disputaven la regata van haver de parar i reparar la iola perquè un carretó havia sortit de la guia. Al final, però, malgrat tots aquests entrebancs i amb inferioritat de condicions, van fer un bon paper ja que van acabar tercers de la seva sèrie i sisens a la final.

DICK PIPER. Amic i home de confiança de Pedro Abreu (el gran mecenes del Rem Banyolí de principis dels anys 70), a qui havia conegut a Ginebra a començaments dels anys seixanta, varen desembarcar per primer cop a Banyoles a començaments de 1964 per tal de practicar un esport que els unia: l'esquí nàutic. A partir d'aquest moment la presencia d'en Dick a la ciutat de l'estany va ser una constant. d'una banda per que havia conegut a una banyolina, la Dolors Bosch, amb la que acabaria casant-se i d'altra involucrant-se cada cop més en el dia a dia del Club Natació Banyoles.
L'any 1965 ja n'era el delegat de les seccions de motonàutica i esquí nàutic i a partir de llavors la seva vida va estar lligada a la del Club i a Pedro Abreu, amb qui va tirar endavant el projecte del cubà de crear una escola de rem a Banyoles.

El 1977 essent-ne president en Llorenç Castañer, fou nomenat vicepresident, càrrec que va ostentar fins desprès dels JJOO de 1992. Cal assenyalar que en Dick va ser determinant per a la celebració, a Banyoles, de proves de caire internacional de rem, com el “Match des Seniors” de l’any 1985 o fins i tot els mateixos Jocs Olímpics del 1992 en dura pugna amb un sector que volia que les proves de rem es disputessin a Barcelona.

Cal esmentar que en Dick també va tenir una participació en la fundació dels “Amics del Rem. Per tot aquest seguit d’activitat en Dick ha estat reconegut i distingit amb diverses ocasions la darrera amb la Medalla de l’Esport de les Comarques Gironines de la Generalitat de Catalunya, i amb la Medalla “Pedro Abreu

JOAN I CARLES MILLA. en JOAN MILLA, va començar a remar a començaments dels anys 60, coincidint en el temps amb la inauguració del nou edifici i l'impuls que feia un parell d'any s'estava donant a aquest esport en el si de l'entitat. I com molts remers va deixar-ho passats una anys per dedicar-se a la vida professional i familiar, però no per això va oblidar-se de les seves arrels esportives. I així ho va demostrar quan a començaments dels anys noranta va tornar de nou a agafar els rems, participant fins i tot en diverses regates internacionals, i juntament amb un grup de veterans n'és un dels fundadors l'any 1994 de l'Associació dels Amics del Rem.

Serà en aquesta època que també serà nomenat delegat de la secció de rem, càrrec que ostentarà fins l'any 2005, coincidint amb un canvi en la presidència del Club., així com també en serà el vicepresident de la Federació Catalana de Rem. Cal assenyalar la seva important tasca en el recolzament que els Amics del Rem varen obtenir de la secció de Rem del Club, en el moment de la seva fundació.

En Carles, per la seva banda, imbuït per l'ambient remer que es respirava a casa seva, va començar a practicar el rem la temporada 1988-89 com infantil B (el que avui en dia en diem alevins) passant per totes les categoríes fins a la de sènior, sense deixar de remar, fins i tot quan estudiava a Barcelona, malgrat les dificultats, amb importants èxits esportius, tant a nivell nacional com internacional.

La seva formació com a llicenciat d’educació física el varen portar a col·laborar amb el primer equip del Club Deportiu Banyoles de futbol i amb la secció d’Atletisme del CNB i ho va alternar iniciant-se en el negoci familiar. Aquesta dedicació a l'empresa fou el que el va fer deixar de banda la competició, però no per això es desvinculà del Club ni del rem, com ho demostra el fet de que l'any 2009, per exemple, va col·laborar en el disseny i producció del trofeu que es va lliurar a totes les autoritats i federacions que varen participar en la Copa del Món de Rem.

Tornar
 
 
Micromecenatge per Figueras
Match Inclusion
Projecte ICDC
El CNB per la marató de TV3
Calendari
Desembre 2017
DlDmDcDjDvDsDg
    
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
       
Butlletí

GPI Software - Internet & Web Solutions

Distribuït per: Intec Pro

Passeig Antoni Gaudí, 3   ·  Telèfon 972 570 859   ·   17820 Banyoles

Aquest espai web utiliza  cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí

Accepto